La disbiosi intestinal és una alteració en la composició o el funcionament de la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten al nostre intestí. Aquestes alteracions poden estar relacionades amb factors com l’alimentació, l’ús d’antibiòtics, determinades malalties o canvis en l’estil de vida.
La microbiota intestinal participa en nombrosos processos importants per a la salut, des de la digestió i el metabolisme dels nutrients fins a la regulació del sistema immunitari. Per això, el seu estudi ha despertat un interès científic creixent.
Tanmateix, no existeix una única composició de la microbiota considerada saludable per a totes les persones, i la presència de determinats microorganismes no permet, per si sola, establir un diagnòstic de disbiosi.
En aquest article explicam què és la disbiosi intestinal, quines són les seves possibles causes i manifestacions, quina relació té amb diferents malalties i com es pot estudiar la microbiota mitjançant tècniques de seqüenciació genètica.
Què és la disbiosi intestinal?
La disbiosi intestinal es defineix com una alteració en la composició, la diversitat o l’activitat funcional de les comunitats de microorganismes que habiten a l’intestí.
En condicions habituals, aquests microorganismes mantenen nombroses interaccions entre si i amb el nostre organisme, i participen en processos essencials per al funcionament intestinal.
La microbiota de cada persona és diferent i pot variar al llarg de la vida en funció de l’edat, l’alimentació, els medicaments, l’entorn i altres factors.
Per tant, la disbiosi no s’ha d’entendre simplement com una manca de bacteris beneficiosos o un excés de bacteris perjudicials.
Es tracta d’un concepte més complex, que pot incloure canvis en l’abundància de determinades espècies, en la diversitat microbiana o en les funcions que duen a terme.
Tot i que s’han identificat patrons d’alteració de la microbiota associats a diferents malalties, encara no existeixen criteris universals que permetin definir i diagnosticar la disbiosi intestinal en totes les persones.
Quines funcions té la microbiota intestinal?
La microbiota intestinal està formada principalment per bacteris, tot i que també inclou arqueus, virus, fongs i altres microorganismes.
Aquestes comunitats microbianes exerceixen funcions importants per al nostre organisme:
– Digestió i metabolisme dels nutrients: participen en la fermentació de components alimentaris que el nostre organisme no pot digerir directament, com determinades fibres.
– Producció de composts bioactius: generen substàncies com els àcids grassos de cadena curta, que intervenen en el metabolisme i el funcionament intestinal.
– Regulació del sistema immunitari: contribueixen al desenvolupament i manteniment de respostes immunitàries adequades.
– Protecció davant microorganismes patògens: competeixen pels nutrients i l’espai, cosa que dificulta la colonització per part de determinats agents infecciosos.
– Metabolisme de medicaments i altres substàncies: poden modificar la disponibilitat i l’activitat d’alguns composts.
A més, existeix una comunicació bidireccional entre l’intestí i el sistema nerviós central, coneguda com a eix intestí-cervell, en la qual la microbiota pot tenir un paper rellevant.
Aquestes funcions expliquen per què l’estudi de la microbiota s’ha convertit en una àrea de gran interès per a la investigació biomèdica.
Principals causes de la disbiosi intestinal
La composició de la microbiota es pot modificar per nombrosos factors, que sovint actuen de manera conjunta.
Alimentació
La dieta és un dels principals factors que influeixen en la microbiota intestinal.
Una alimentació variada, rica en aliments vegetals i fibra, pot afavorir l’activitat de microorganismes capaços de metabolitzar aquests components.
En canvi, determinats patrons alimentaris caracteritzats per un consum elevat d’aliments ultraprocessats i una ingesta baixa de fibra es poden associar amb canvis desfavorables en la composició i l’activitat de la microbiota.
Ús d’antibiòtics i altres medicaments
Els antibiòtics poden modificar considerablement les comunitats bacterianes intestinals, ja que la seva acció no sempre es limita als microorganismes responsables d’una infecció.
La magnitud i la durada d’aquests canvis depenen de l’antibiòtic utilitzat, la durada del tractament i les característiques individuals.
Altres medicaments també poden influir en la microbiota, tot i que els seus efectes varien segons el fàrmac.
Infeccions i malalties digestives
Les infeccions gastrointestinals i determinades malalties inflamatòries o digestives poden anar acompanyades d’alteracions en les comunitats microbianes intestinals.
En alguns casos, aquestes modificacions poden persistir després de la resolució de l’episodi inicial.
Estrès, son i activitat física
L’estrès, les alteracions del son i l’activitat física poden estar relacionats amb canvis en l’entorn intestinal i en la microbiota.
No obstant això, aquestes relacions són complexes i encara s’estan investigant els mecanismes implicats i la seva rellevància clínica.
Quins símptomes es poden associar amb alteracions de la microbiota?
Les alteracions de la microbiota intestinal s’han estudiat en persones que presenten diferents símptomes digestius, entre els quals destaquen:
– Inflor o distensió abdominal.
– Excés de gasos.
– Diarrea o restrenyiment.
– Dolor o molèsties abdominals.
– Canvis en el ritme intestinal.
També s’han investigat possibles associacions entre la microbiota i manifestacions extradigestives, com la fatiga, determinades alteracions metabòliques o els trastorns de l’estat d’ànim.
Tanmateix, aquests símptomes no són específics de la disbiosi intestinal i poden aparèixer en nombroses malalties o situacions clíniques.
Per aquest motiu, no és possible diagnosticar una disbiosi únicament a partir dels símptomes. Quan les molèsties digestives són persistents, és important dur a terme una valoració clínica que permeti identificar o descartar altres possibles causes.
Quina relació existeix entre la disbiosi intestinal i altres malalties?
Durant els darrers anys, nombrosos estudis han identificat diferències en la composició i l’activitat de la microbiota intestinal entre persones sanes i pacients amb determinades malalties.
Entre les condicions més investigades hi ha:
– Síndrome de l’intestí irritable (SII): s’han descrit alteracions de la microbiota en determinats grups de pacients, tot i que els resultats són heterogenis.
– Malalties inflamatòries intestinals: tant la malaltia de Crohn com la colitis ulcerosa s’associen amb canvis en les comunitats microbianes intestinals.
– Obesitat i diabetis tipus 2: s’investiguen les relacions entre la microbiota, el metabolisme energètic i la regulació de la glucosa.
– Malalties immunomediades: s’han observat associacions amb diferents alteracions de la resposta immunitària.
– Trastorns neurològics i de l’estat d’ànim: la investigació sobre l’eix intestí-cervell està explorant possibles mecanismes de comunicació entre la microbiota i el sistema nerviós.
És important distingir entre associació i causalitat.
La identificació de diferències en la microbiota de persones amb una malaltia no demostra necessàriament que aquestes alteracions en siguin la causa. També poden ser una conseqüència de la mateixa malaltia, dels tractaments o d’altres factors associats.
Per això, tot i que la investigació avança ràpidament, encara existeixen limitacions importants per utilitzar determinats perfils microbians com a eines diagnòstiques o predictives a escala individual.
Com s’estudia la microbiota intestinal?
Tradicionalment, l’estudi dels microorganismes intestinals s’ha basat en tècniques microbiològiques, com el cultiu. Tanmateix, molts microorganismes presents a l’intestí són difícils de cultivar mitjançant procediments convencionals.
El desenvolupament de les tècniques de seqüenciació genètica ha permès ampliar considerablement el coneixement sobre les comunitats microbianes.
Actualment existeixen diferents aproximacions per estudiar la microbiota intestinal.
Seqüenciació del gen 16S rRNA
Aquesta tècnica permet caracteritzar comunitats bacterianes i d’arqueus mitjançant l’anàlisi de regions d’un gen present en aquests microorganismes.
És útil per estudiar-ne la composició i la diversitat, tot i que presenta limitacions per diferenciar determinades espècies i no permet caracteritzar directament tots els grups de microorganismes presents.
Seqüenciació metagenòmica shotgun
La seqüenciació metagenòmica shotgun analitza fragments d’ADN presents en una mostra sense limitar-se a un únic gen marcador.
Aquesta aproximació pot proporcionar informació més àmplia sobre els microorganismes detectats, incloent-hi bacteris, arqueus i determinats virus i fongs, en funció de les característiques de la mostra i del procediment analític.
A més, permet investigar gens i vies metabòliques presents en les comunitats microbianes, i proporciona informació sobre el seu potencial funcional.
No obstant això, la identificació de determinats gens no demostra necessàriament que s’estiguin expressant ni que les seves funcions metabòliques estiguin actives.
Una prova de microbiota pot diagnosticar una disbiosi?
Les proves d’anàlisi de microbiota permeten obtenir informació sobre les comunitats microbianes presents en una mostra intestinal, generalment de femta.
Tanmateix, actualment no existeix una definició universal de microbiota saludable ni uns valors de referència aplicables a totes les persones.
La composició microbiana pot variar considerablement entre individus sans, i els resultats també depenen de factors tècnics, com el mètode d’extracció de l’ADN, la tecnologia de seqüenciació i les eines bioinformàtiques utilitzades.
Per això, una anàlisi de microbiota no s’ha de considerar, per si sola, una prova diagnòstica d’una malaltia ni una eina capaç d’explicar necessàriament l’origen dels símptomes digestius.
La seva interpretació requereix conèixer les possibilitats i limitacions de la metodologia utilitzada i valorar la informació en el context adequat.
Es pot millorar la salut de la microbiota intestinal?
Tot i que no existeix una intervenció universal que permeti corregir totes les alteracions de la microbiota, determinats hàbits poden contribuir al manteniment de la salut intestinal.
Alimentació variada i rica en fibra
El consum habitual de fruites, verdures, llegums, fruita seca i cereals integrals aporta diferents tipus de fibra i altres composts que poden ser utilitzats pels microorganismes intestinals.
Una alimentació diversa pot afavorir diferents funcions metabòliques de la microbiota.
Prebiòtics i probiòtics
Els prebiòtics són substàncies utilitzades selectivament per microorganismes de l’hoste que poden aportar beneficis per a la salut.
Els probiòtics són microorganismes vius que, administrats en quantitats adequades, confereixen un benefici per a la salut.
Tanmateix, els seus efectes depenen de la soca, la dosi i la indicació concreta. No tots els probiòtics tenen la mateixa utilitat i el seu consum no està necessàriament indicat davant qualsevol sospita de disbiosi.
Activitat física i descans
L’activitat física regular, un descans adequat i el manteniment d’hàbits saludables poden contribuir al benestar general i a la salut digestiva.
Evitar tractaments innecessaris
L’ús d’antibiòtics s’ha d’ajustar a les indicacions mèdiques. També és important evitar tractaments o suplements destinats a modificar la microbiota sense una justificació adequada.
En persones amb símptomes digestius persistents, les recomanacions s’han d’adaptar a la situació clínica i a les possibles malalties subjacents.
Estudi de la microbiota intestinal a Genosalut
A Genosalut oferim dues proves per a l’estudi de la microbiota intestinal, basades en tècniques avançades de seqüenciació metagenòmica de nova generació (NGS). Aquestes tecnologies permeten analitzar l’ADN dels microorganismes presents en una mostra de femta i obtenir informació detallada sobre la composició, la diversitat i el potencial funcional de la microbiota.
A diferència de les anàlisis dirigides exclusivament a determinats grups bacterians, la seqüenciació metagenòmica permet estudiar una àmplia varietat de microorganismes, incloent-hi bacteris, arqueus, virus i microorganismes eucariotes, com fongs i llevats.
Les dades obtingudes es processen mitjançant eines bioinformàtiques especialitzades i es comparen amb bases de dades de referència, i proporcionen informació sobre les comunitats microbianes identificades i les seves característiques.
Quines proves de microbiota intestinal oferim?
Disposam de dues modalitats d’estudi, que es diferencien per l’abast dels paràmetres analitzats.
Disbiosi Intestinal Perfil Clínic
Aquest estudi permet caracteritzar la microbiota intestinal mitjançant seqüenciació metagenòmica i inclou informació sobre:
– Composició i diversitat de la microbiota.
– Identificació de microorganismes i anàlisi de la seva abundància relativa.
– Índexs de caracterització de la microbiota i enterotip.
– Detecció de determinats microorganismes potencialment patògens i virus.
– Anàlisi del potencial funcional del microbioma.
– Informació relacionada amb possibles associacions entre la microbiota i la tolerància alimentària.
L’informe inclou una interpretació dels resultats i recomanacions orientatives basades en els paràmetres analitzats.
Disbiosi Intestinal Perfil Clínic Complet
Inclou tots els paràmetres del Perfil Clínic i afegeix l’estudi de diferents marcadors intestinals:
– Digestió: pH fecal i elastasa pancreàtica.
– Inflamació intestinal: hemoglobina, calprotectina i lactoferrina.
– Infecció: estudi d’Helicobacter pylori.
– Permeabilitat i alteracions intestinals: alfa-1-antitripsina i zonulina.
Aquest perfil proporciona informació complementària sobre diferents aspectes del funcionament intestinal, que pot resultar útil quan es requereix una avaluació més àmplia.
Com es realitza la prova?
L’estudi es realitza a partir d’una mostra de femta, que s’ha de recollir en un recipient estèril i conservar congelada seguint les instruccions facilitades.
A més, s’ha d’emplenar un qüestionari sobre hàbits alimentaris, medicació, consum de probiòtics, antecedents clínics i altres factors que poden influir en la composició de la microbiota.
Aquesta informació permet contextualitzar els resultats i tenir en compte determinades característiques individuals durant la seva interpretació.
Quina informació aporten els resultats?
Els informes proporcionen informació sobre la composició i les característiques de la microbiota intestinal i, en el perfil complet, sobre determinats marcadors digestius addicionals.
Tot i que aquestes proves permeten estudiar aspectes del microbioma que no es poden avaluar mitjançant tècniques microbiològiques convencionals, els seus resultats s’han d’interpretar tenint en compte les limitacions actuals del coneixement científic.
La identificació de determinades alteracions en la microbiota no implica necessàriament l’existència d’una malaltia ni permet establir per si sola la causa d’uns símptomes. De la mateixa manera, les associacions entre determinats perfils microbians i malalties no sempre tenen una relació causal demostrada.
Per això, aquests estudis s’han de considerar eines complementàries de caracterització de la microbiota i no substitueixen la valoració mèdica ni les proves diagnòstiques indicades en cada cas.
Vols conèixer millor la teva microbiota intestinal?
Contacta amb Genosalut per rebre informació sobre els nostres estudis de microbiota, les diferències entre ambdós perfils i el procediment de recollida de mostres.
Preguntes freqüents sobre la disbiosi intestinal
Què és exactament la disbiosi intestinal?
És una alteració en la composició o el funcionament de la microbiota intestinal. Pot estar relacionada amb diferents factors i malalties, però actualment no existeixen criteris universals que permetin diagnosticar-la de la mateixa manera en totes les persones.
Quins són els símptomes més habituals de la disbiosi intestinal?
Entre els símptomes digestius que s’han estudiat en relació amb alteracions de la microbiota hi ha la inflor, els gasos, el dolor abdominal, la diarrea i el restrenyiment. Tanmateix, són símptomes inespecífics i poden tenir nombroses causes.
Com puc saber si tenc disbiosi intestinal?
No existeix una prova única i universalment validada per diagnosticar la disbiosi intestinal. Les tècniques de seqüenciació permeten estudiar la composició de la microbiota, però els resultats s’han d’interpretar amb cautela i no substitueixen una valoració clínica.
Quina diferència hi ha entre microbiota i microbioma?
La microbiota és el conjunt de microorganismes presents en un entorn determinat, com l’intestí. El terme microbioma s’utilitza per referir-se a aquests microorganismes, la seva informació genètica i, segons la definició utilitzada, el seu entorn i les seves interaccions.
Es pot recuperar la microbiota després de prendre antibiòtics?
La microbiota pot experimentar processos de recuperació després d’un tractament antibiòtic, tot i que la velocitat i el grau de recuperació varien entre persones i tractaments. No sempre és necessari dur a terme intervencions específiques per afavorir aquest procés.
Els probiòtics serveixen per tractar la disbiosi?
Alguns probiòtics han demostrat beneficis en determinades situacions clíniques, però els seus efectes depenen de les soques utilitzades i de la indicació. No existeix evidència suficient per recomanar un mateix probiòtic com a tractament general de qualsevol alteració de la microbiota.
Quina informació proporciona una anàlisi metagenòmica de la microbiota?
Pot proporcionar informació sobre els microorganismes detectats, la seva abundància relativa i la seva diversitat. En funció de la metodologia, també pot aportar informació sobre gens i funcions potencials de les comunitats microbianes. La seva interpretació clínica encara presenta limitacions.
Si t’agrada el nostre blog, subscriu-te al nostre butlletí de notícies.
